El pacient amb vertigen pateix una sensació il·lusòria rotacional del seu voltant o d’ell mateix. Les crisis poden durar segons o hores, sent el cas més freqüent el vertigen posicional paroxismal benigne (VPPB), encara que també pot derivar de neuritis, la labirintitis, la síndrome de Ménière. El vertigen sol estar relacionat amb disfuncions de l’orella interna, però també pot tenir causes del sistema nerviós central.
Els pacients amb problemes vestibulars poden patir inestabilitat, sensació de flotabilitat, mareig i intolerància al moviment, afectant greument la seva vida quotidiana. A Alemanya, la prevalença anual és del 22,9%, i fins al 20% dels pacients pateixen caigudes. A més, es requereixen cinc visites mèdiques de mitjana per obtenir un diagnòstic precís. Als EUA, el cost abans d’un diagnòstic correcte de VPPB és de 2000 $, i la majoria dels pacients veuen reduïda la seva activitat laboral.
El VPPB es detecta i tracta amb èxit superior al 70% en una o dues sessions mitjançant maniobres de reposicionament. Altres patologies vestibulars requereixen més sessions i formació específica. L’otoneuròleg i el fisioterapeuta són essencials en el diagnòstic i tractament, mentre que el psicòleg juga un paper important en casos crònics com la síndrome de Ménière o el MPPP.
Tot i la seva alta prevalença, fins ara no existia formació especialitzada. Aquest màster és la primera formació d’alt nivell amb professorat internacional i experiència clínica i docent.